Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
jerarquia urbana
Geografia
Relació de dependència d’unes ciutats respecte d’altres, a través d’uns vincles funcionals, en el context de sistemes de ciutats.
El sistema de ciutats és configurat per una sèrie de nuclis urbans interrelacionats en un territori, entre els quals es produeixen una seguit de fluxos de persones, de mercaderies, etc bàsics per al funcionament del sistema Dins d’aquest hi ha un pol d’atracció principal respecte les altres ciutats que és el lloc central
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la…
morfologia urbana
Geografia
Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats.
plaça de sobirania
Geografia
Denominació pròpia de les ciutats de Ceuta i Melilla respecte a l’Estat espanyol.
suburbi
Geografia
Part d’una ciutat, habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.
Històricament, suburbi era sinònim de raval modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s’ha fixat quant al temps raval contemporani, sovint posterior a l’enderrocament de les muralles, però s’ha diversificat en l’espai Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents Fora de l’Europa occidental hom pot assenyalar casos extrems ciutats de colonització…
gentrificació
Geografia
Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats urbanísticament i modificats socioeconòmicament.
Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstallació dels grups marginals i per la rehabilitació urbanística i arquitectònica posteriorment s’hi installen grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta Aquest procés es dona també en àrees deshabitades obsoletes, del tipus industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres
capital
Geografia
Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
L’aparició de la capital és històricament lligada a la creació de l’estat modern i és el símbol de la seva voluntat centralitzadora l’acumulació de funcions polítiques, diplomàtiques, administratives i de serveis diversos afavoreix una gran concentració d’habitants i de riquesa i la construcció d’edificis grans i nobles, així com un creixement demogràfic notable, que pot arribar a potenciar una diversificació de funcions molt més gran La determinació de la capitalitat, per tal com és un acte principalment volitiu per part dels qui tenen el poder, ha provocat grans rivalitats…
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o…
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla