Resultats de la cerca

Aquesta designació respon a una actitud jacobina que pretén de no tenir en compte en les demarcacions regionals espanyoles les diferències nacionals existents dins l’estat

Figuren com a dades importants l’estat del temps actual i el del passat de les darreres hores En particular, són tinguts en compte, per a definir l’estat del temps, el vent i els hidrometeors

Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics

Si la composició és igual a la composició de referència de l’aigua de mar la salinitat absoluta és igual a la salinitat de referència En general, però, no tenen perquè ser iguals i caldrà tenir en compte les variacions en la composició de l’aigua de mar La salinitat absoluta és una variable clau en oceanografia ja que juntament amb la temperatura i la pressió determina la densitat de l’aigua de mar Precisament, la nova equació d’estat de l’aigua de mar TEOS-10 substitueix la salinitat pràctica per la salinitat absoluta com un dels seus arguments 

Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica

Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al descobriment de les…

Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones o els pigmeus…

El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…

Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià local de P comprès entre l’equador i P…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el…