Resultats de la cerca

Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és molt representat…

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual…

Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs

S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria

Bé que en certs casos el seu origen pot ésser conseqüència d’un procés parallel al dels canyons continentals congosts, en un moment de regressió marina i d’emersió de la plataforma continental, hom creu que el seu origen pot ésser estretament relacionat amb els corrents de terbolesa A la Catalunya oriental, aquests accidents eren ben coneguts pels pescadors, que els anomenaven recs el rec de Blanes, de Llafranc, del Cap de Creus

Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels…

Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de…

L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…