Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
climatologia dinàmica
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima mitjançant l’anàlisi de la successió i la freqüència dels diferents tipus de temps, les causes que els originen, llur evolució i llurs relacions amb la dinàmica atmosfèrica general.
altura dinàmica
Geografia
Diferència de geopotencial entre un punt d’una superfície isobàrica i una altra que es pren de referència, en la mateixa vertical.
En el sistema internacional d’unitats s’expressa en m 2 s - 2 , encara que fins els anys seixanta es donava en metres o centímetres dinàmics, essent 1 metre dinàmic = 10 m 2 s - 2 , és a dir, la diferència de geopotencial que hi ha aproximadament entre dos punts situats en una mateixa vertical i a una distància d’un metre l’un de l’altre DF = D h × g = 1 m × 9,8 m s - 2 , on h = altura i g = gravetat
estabilitat dinàmica
Geografia
Propietat d’un fluid que permet d’identificar-ne el caràcter laminar o turbulent.
Aquesta propietat es pot determinar mitjançant el nombre de Richardson, que indica la importància relativa entre el gradient vertical de densitat i el gradient vertical de velocitat El criteri acceptat estableix que, si el nombre de Richardson és major d’un quart, es tracta d’un règim laminar, és a dir, d’un moviment de fluid per capes ben definides en cas contrari, es parla de règim turbulent, on el moviment del fluid és en totes direccions i totalment aleatori
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de…
Henry Stommel
Geografia
Oceanògraf i meteoròleg nord-americà.
Inicialment es dedicà a l’astronomia, però a l’inici dels anys quaranta s’interessà per l’oceanografia Desenvolupà la primera teoria sobre el corrent del Golf 1948, i també presentà el seu model de circulació abissal de l’oceà al començament dels anys seixanta Fent ús dels principis físics desenvolupà models numèrics senzills amb la finalitat d’entendre la dinàmica dels oceans Malgrat que no obtingué un doctorat, totes les seves investigacions han ajudat a comprendre millor la dinàmica de l’oceà
Lluís Miquel Albentosa i Sánchez
Geografia
Geògraf.
Professor de la Universitat de Barcelona 1968 i de la facultat de Tarragona 1972, s’especialitzà en climatologia Climatología dinámica, sinóptica o sintética 1976 Contaminación atmosférica y cambio de clima en las regiones urbanas industrializadas 1980 sobre Catalunya La aplicación del método estadístico en climatología 105 años de lluvia en Barcelona 1976 Los recursos hidráulicos y la demanda de agua en el Camp de Tarragona 1982
model numèric
Geografia
Programa informàtic que resol numèricament el sistema d’equacions que descriuen la dinàmica de l’oceà o l’atmosfera.
Els models numèrics de la circulació oceànica representen una peça clau de la investigació oceanogràfica, ja que permeten fer experiments idealitzats molt difícils de dur a terme en la realitat D’altra banda, són un element fonamental de l’ocenografia operacional, ja que representen l’espina dorsal dels sistemes de predicció oceànica
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids anomenada física de…