Resultats de la cerca

El funcionament dels més senzills és basat en la combinació d’una hèlix per a mesurar la velocitat i un penell que orienta l’aparell en la direcció del corrent i que va referit a un indicador magnètic També n'hi ha de funcionament electromagnètic Poden anar combinats amb radiotransmissors que comuniquen les dades que obtenen

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…

Aquest transport, o flux de massa per metre lineal, s’obté integrant verticalment l’espiral d’Ekman distribució de la velocitat al llarg de la columna d’aigua El resultat ja no depèn de la forma concreta de l’espiral, sinó tan sols de l’esforç del vent exercit en la superfície de l’aigua El transport d’aigua integrat en tota la vertical té la direcció perpendicular a la del vent en superfície, dirigit cap a la dreta segons la direcció del vent en l’hemisferi nord, i cap a l’esquerra en l’hemisferi sud El transport d’Ekman és un mecanisme important en la generació de moviments verticals en el…

Els jalons fan dos metres d’alçada i són pintats amb faixes vermelles i blanques alternades per fer-los més visibles

A la pràctica, és definida per mitjà de jalons que són clavat a terra, intercalant-los entre els extrems d’alineació

La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…

A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…

Estudià, a la Universitat d’Uppsala, ciències de la natura i meteorologia El 1926 prengué part en una expedició al pol nord, duta a terme sota la direcció de Nobile, amb el dirigible “Norge” Morí en un intent de salvació de Nobile i dels altres tripulants del dirigible, accidentat, “Italia”

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…

Participà en l’expedició del capità Nicholas Baudin a Nova Holanda l’actual Austràlia i recorregué les illes de l’oceà Índic Exiliat de França per quatre anys, publicà una Géographie de la péninsule ibérique 1818 El 1829 fou encarregat de la direcció de l’expedició científica francesa a Morea, i el 1839 participà en una expedició a Algèria