Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
microclima
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions climàtiques que afecten els éssers vius formades per la combinació dels elements generals del clima i de les variacions introduïdes per una determinada exposició a la radiació, per la cobertora vegetal o artificial, pel modelatge del paisatge o per l’orientació dels pendents del relleu en un sector delimitat.
Aquestes condicions poden ésser molt diferents de les generals, i solen canviar radicalment en un espai molt reduït Prop de la superfície de la terra, el sòl, la cobertora vegetal o les construccions humanes tenen una influència decisiva sobre la vida de les comunitats biològiques Cada ecosistema té el seu propi microclima, i hom pot diferenciar també un microclima urbà que afecta diferentment les ciutats
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…
clima local
Meteorologia
Geografia
Clima que afecta sectors molt reduïts de la Terra a causa de l’existència d’un factor geogràfic diferencial que té una influència molt localitzada, com ho pot ésser una superfície líquida, una massa forestal, o una forta densitat d’edificis.
Hom parla aleshores d’un clima de llac, per exemple, un clima de bosc i un clima urbà Els climes locals molt sovint contrasten amb les característiques generals de la regió on es donen
rerepaís
Geografia
Territori annex a una ciutat o a un centre comercial.
Engloba la zona suburbana de relacions generals directes migracions quotidianes de mà d’obra i d’empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc, l’extensió regional de relacions comercials dominants zona d’activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc, l’àrea de relacions comercials particulars d’alguns centres i també l’extensió regional de la influència intellectual reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d’hospitals i clíniques, etc
corrent geostròfic
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua que es pot deduir en considerar que els desequilibris de la distribució de la massa a l’oceà són compensats per un corrent d’aigua que flueix seguint les corbes de nivell (isogeopotencials).
Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils…
atles geogràfic

Mapa de Pèrsia de l’Allgemeiner grosser Atlas
Geografia
Compilació de mapes de tot el món o d’una part.
El nom li fou donat durant el Renaixement de la figura mitològica d’Atles sostenint la volta celeste La més antiga d’aquestes compilacions conegudes és del s II constava de 27 mapes i acompanyava la Geografia de Ptolemeu Pot ésser considerat, també, un atles el mapamundi català del 1375 No fou, però, fins al segle XVI que hom inicià l’edició d’atles independents Els més interessants d’aquesta època són l’atles de Lafreri, editat a Roma amb el títol de Tavole moderne di geografie raccolte et messe secondo l’ordine di Tolomeo , en el qual foren recollits els mapes de Ptolemeu i hom n'afegí…
circulació general dels oceans
Geografia
Sistema de corrents predominants als oceans.
La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…
corrent marí

Principals corrents marins
© Fototeca.cat
Geografia
Moviment d’una massa d’aigua de mar en un sentit determinat.
El moviment ondulatori de la superfície origina les ones i no representa un corrent, puix que gairebé no origina desplaçament de l’aigua Els corrents marins són produïts per la suma de molts factors diversos, que, en trets generals, són l’acció del vent, de les marees i de les diferències de densitat de dues masses d’aigua L’acció de les marees té un caràcter periòdic, i és influïda per molts factors diferents, la qual cosa fa que l’oscillació sigui molt variada segons les costes Els corrents originats per diferències de densitat, anomenats també corrents de gradient, poden ésser…
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…