Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
azimutal
Geografia
Goniòmetre emprat per a mesurar azimuts.
És constituït per un basament metàllic, un cercle graduat horitzontal, fix al basament, un collimador que gira al voltant de l’eix de rotació de l’alidada, un o més índexs solidaris del suport del collimador que es traslladen per la vora de la graduació del cercle i un nivell i una plomada Si el collimador és d’alidada de pínnules, l’azimutal rep el nom de pantòmetre i, si és d’ullera, el d' azimutal d’ullera
teodolit
Geografia
Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle…
taquímetre
Geografia
Instrument semblant al teodolit que serveix per a mesurar ràpidament distàncies, posicions relatives i elevacions d’objectes distants.
Un taquímetre és essencialment un teodolit, però amb una ullera de dimensions molt grans, que mesura les distàncies, i, a més, la graduació dels cercles és feta en el sentit directe La ullera sol ésser proveïda d’un nivell d’aire per a anivellar l’aparell, però algunes vegades hom l’empra també per a la correcció de l’eix de l’alidada i per a la del cercle vertical El taquímetre fou inventat per Porro i perfeccionat, més tard, per Moynot i Goulier actualment hi ha dos tipus de taquímetres els denominats ordinaris , que mesuren les distàncies obliqües, i els autoreductors , que…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…