Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
clima extrem
Meteorologia
Geografia
Clima que presenta una gran amplitud tèrmica anual i uns contrasts estacionals molt acusats.
És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C
divisió
Geografia
Cadascuna de les parts en què és estructurat el territori d’un estat a fi de facilitar-ne les funcions administratives.
Dins l’administració espanyola hom distingeix, segons la dependència més o menys directa de l’autoritat central, una divisió administrativa major la comunitat autònoma, una de mitjana la província i una de menor el municipi A França, els equivalents respectius són el departament i la comuna En circumstàncies específiques, en funció de l’extensió territorial de l’estat o en funció d’un cert moment històric, les divisions poden assolir grans dimensions així, a l’antic Pakistan, abans de la independència de Bangladesh, les divisions tenien una mitjana d’uns 50000 km 2 d…
nivell de compensació de carbonats
Geografia
Geologia
Nivell oceànic per sota del qual no hi ha sedimentació carbonàtica perquè la dissolució dels carbonats té lloc més ràpidament que la precipitació.
Com a mitjana se situa entre 4 000 i 5 500 m
regla de Bessel
Geografia
Mètode operatiu en la mesura d’angles amb un azimutal d’ullera invertible amb el qual hom elimina els errors sistemàtics.
Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle
anomalia del nivell del mar
Geografia
Residu obtingut a partir de sostreure la mitjana temporal a les mesures del nivell del mar en un punt.
El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del geoide Per a…
continent
Geografia
Cadascuna de les grans extensions compostes de roques siàliques emergides de l’oceà.
Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…
dorsal oceànica
Geografia
Serralada submergida, generalment de gran longitud (desenes de milers de km) i amplada (centenars de km), que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat
front de marea
Geografia
Front hidrogràfic paral·lel a la costa generat per l’acció de les marees.
La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea