Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
territori
Geografia
En alguns estats federals (Argentina, el Brasil, el Canadà, l’Índia, Rússia, Veneçuela), entitat politicoadministrativa, inferior a les províncies, a les regions o als estats autònoms, la qual no gaudeix d’autonomia interior.
A Rússia rep el nom de kraj
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
territori autònom
Geografia
Porció de territori nacional o estatal que gaudeix d’un estatut d’autonomia.
corba de nivell
Geografia
Línia imaginària que, en un mapa o plànol, uneix els punts d’igual altitud en el territori.
El seu ús en els mapes permet mostrar les característiques bàsiques que defineixen el relleu d’un territori determinat Així, les corbes de nivell molt juntes al mapa representen pendents pronunciats al territori, mentre que les corbes de nivell separades indiquen pendents molt suaus
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
Lluís Casassas i Simó
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa,…