Resultats de la cerca

Era alferes d’enginyers Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1768-70, en el grup que viatjà per mar Desanimada l’expedició per no trobar el port de Monterrey, la insistència de Constançó feu continuar la recerca més al nord, fet que determinà el descobriment de la badia de San Francisco En tornar a Mèxic hi publicà un Diario histórico de los viajes de mar y tierra hechos al norte de California 1770

Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…

És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle azimutal…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…