Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta…
reiteració dels angles
Geografia
Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.
Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…
càlcul geostròfic
Geografia
Mètode emprat en oceanografia per a estimar la distribució de masses d’aigua en la mar a partir de la distribució de temperatura i salinitat.
Permet calcular la diferència de geopotencial entre diferents superfícies isobàriques inclinació relativa i, en conseqüència, el valor del component baroclínic del corrent a gran escala corrent geostròfic
estabilitat
Geografia
Component vertical del gradient de densitat relatiu, que ve a ser el mateix que el quocient entre l’acceleració de recuperació (flotació) d’una parcel·la d’aigua en desplaçar-la en la vertical i l’acceleració de la gravetat ***.
També s’usa com a mesura de l’estabilitat vertical de l’aigua el valor de la freqüència de Brunt-Väisälä N, sent N 2 = g E , on g és la gravetat
ecètica
Geografia
Branca de la ciència geogràfica creada per Huguet del Villar per estudiar la relació entre els factors geogràfics i l’home.
El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície
unitat pràctica de salinitat
Geografia
Relació entre la conductivitat de la massa d’aigua que s’analitza, a una temperatura i pressió determinades, i la conductivitat d’una mostra de referència de clorur potàssic.
La unitat pertany al sistema PSS Practical Salinity Scale, escala pràctica de salinitat, mitjançant el qual s’expressa la salinitat d’una massa d’aigua com un valor sense dimensions Amb la introducció de la nova equació d’estat per a l’aigua de mar TEOS-10, la unitat pràctica de salinitat deixà de ser la unitat principal amb la qual s’expressa la salinitat en favor de les unitats del Sistema Internacional d’Unitats Tot i així, es manté com a unitat per a la salinitat en les bases de dades oceanogràfiques
Alonso de Ojeda
Geografia
Història
Navegant i explorador castellà.
Participà en la segona expedició de Cristòfor Colom com a capità d’una nau i destacà pel seu valor i els seus coneixements militars i nàutics El 1499 organitzà una expedició que explorà les costes veneçolanes i del nord del Brasil Una altra expedició, el 1502, a l’istme de Panamà fracassà, i fou empresonat temporalment Una tercera expedició, el 1505, tornà a fallir, cosa que no impedí que fos nomenat governador de Nueva Andalucía Darién oriental La competència amb Diego de Nicuesa, l’hostilitat dels indis i la manca de recursos li impediren de colonitzar el país Es retirà a la…
telèmetre

1 i 2, punts de mira; 3 , 4, prismes; 5, mecanisme per fer coincidir les imatges; 6, ocular
© fototeca.cat
Geografia
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.
Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A , situat en…