Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania
Santiago Àngel Saura i Mascaró
Biologia
Literatura
Naturalista i escriptor.
Estudià la carrera de dret, que no exercí collaborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona Reuní diverses colleccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger Publicà obres de caràcter científic El secreto de la doble vista antimagnética 1847, Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos 1847, Importancia de los estudios entomológicos 1871 i Montserrat subterránea 1882, i literari…
Louis Pasteur
Biologia
Biòleg francès.
Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…
eugenèsia
Biologia
Sociologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic.
Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…
Gàl·lia

Mapa de la Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…
imperi Otomà

Mapa de l’imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
Rhodèsia
Geografia històrica
Nom amb el qual era designada la regió de l’Àfrica meridional sota domini britànic actualment dividida entre els estats de Zàmbia i de Zimbàbue.
De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…