Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Dret
Màxim òrgan judicial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma, òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern dirigeix el tribunal, integrada…
Tribunal General
Dret
Òrgan jurisdiccional col·legial de la Unió Europea integrat dins el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Establert el 25 de setembre de 1951, els jutges del Tribunal General dos per estat membre són nomenats de comú acord pels governs dels estats membres de la UE per un període de sis anys renovables entre personalitats del món jurídic de reconeguda competència i plenes garanties d’imparcialitat El Tribunal General és competent per conèixer en primera instància dels recursos contemplats en els articles 263, 265, 268, 270 i 272 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb l’excepció dels recursos que s’atribueixin als tribunals especialitzats en el si del Tribunal de Justícia de la Unió i…
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya…
llei Òmnibus
Dret
Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió política que afecta diversos sectors.
Han estat conegudes, per exemple, les reformes legislatives impulsades pel Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas i aprovades pel Parlament de Catalunya al desembre del 2011, derivades de la política d’austeritat i de reducció del dèficit públic de la Generalitat a través de la reestructuració del sector públic i de l’adopció de mesures de dinamització de l’economia Aquestes anomenades lleis òmnibus integren la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa i la Llei 11/…
Tractat de Funcionament de la Unió Europea
Dret
Tractat resultant de la reforma del tractat constitutiu de la Comunitat Europea arran de l’anomenat Tractat de Lisboa que fou signat pels representants dels estats membres de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 i entrà en vigor l’1 de desembre de 2009.
Organitza el funcionament de la Unió i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d’exercici de les seves competències Juntament amb el Tractat de la Unió Europea, també reformat per l’anomenat Tractat de Lisboa, constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la Unió Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com el Tractat de la Unió Europea, que tenen el mateix valor jurídic, són designats en ocasions com els “Tractats Constitutius” per distingir-los del “Dret derivat” de la Unió Europea, que és aquell dret aprovat pels òrgans i d’acord amb les regles i…
Consell Nacional de la Joventut
Dret
Instrument de participació de la joventut de la Generalitat de Catalunya per a les decisions i les mesures que els afecten i de foment de l’associacionisme juvenil.
Fou creat per la Llei 14/1985, de 28 de juny, modificada l’any 1998 per flexibilitzar la composició dels membres del secretariat i per crear la figura d’entitat membre adherida i l’any 2010, per permetre una implicació i una participació territorial més grans en el consell
Consell de Pesca i Afers Marítims
Dret
Òrgan de participació, assessorament i consulta en matèria de pesca i accions marítimes de la Generalitat de Catalunya.
És un òrgan adscrit al departament competent en matèria de pesca i accions marítimes regulat a la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i dsacció marítima L’integren representants del departament competent en matèria de pesca, representants d’altres departaments de la Generalitat, agents vinculats al sector de la pesca, representants d’entitats marítimes i de pesca de lleure i d’entitats conservacionistes i de recerca Té, entre altres funcions l’emissió d’un informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei i les disposicions de caràcter general del departament competent en matèria de pesca…
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…
Col·legi d’Advocats de les Illes Balears
Dret
Corporació professional dels llicenciats en dret de les Illes Balears.
Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la disciplina de…