Resultats de la cerca
Es mostren 4307 resultats
ablactació
Biologia
Terme, aplicat només a la mare, per a designar la cessació de la secreció làctica.
Quan fa referència a l’infant s’anomena deslletament
abiosi
Biologia
Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal
abaxial
Biologia
Dit de l’òrgan situat en posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos.
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
espiroquetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals que atenyen de 30 a 500 μ i tenen un axostil molt clar que forma una veritable cresta envoltant el cos.
Són sapròfites, sense individus paràsits La família comprèn els gèneres Spirochaeta, Saprospira i Leptospira
espiroqueta
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les espiroquetàcies, de forma helicoide, de 30 a 500 μ de llargària i 0,5 μ d’amplària, que habiten lliurement a l’aigua en presència de matèria orgànica en descomposició.
espirometria
Biologia
Mesura, amb l’ajut de l’espiròmetre, del volum d’aire mobilitzat en respirar.
espiròmetre
Biologia
Instrument que mesura la capacitat vital dels pulmons, és a dir, el volum d’aire que pot expulsar una expiració màxima després d’una inspiració màxima.
espiril
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, en forma de tirabuixó, quimioorganòtrofs o fotosintetitzadors, que comprèn representants anaerobis, entre els quals destaca S.volutans, notable per la seva grandària.