Resultats de la cerca

L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…

L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels introns, i en la unió dels…

S'utilitza en experimentació per a anullar la funció de l’ARNm corresponent De forma natural hi ha determinats gens que també els produeixen com a mecanisme per a regular la seva pròpia expressió

L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha demostrat que…

Fou deixeble de Cuvier i adversari del lamarckisme Estudià la flora, la fauna i l’etnologia dels països sud-americans Voyage dans l’Amérique méridionale , 1834-47 i fou un dels creadors de la paleontologia estratigràfica, sobre la qual escriví un Cours élémentaire 1849

Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…