Resultats de la cerca

Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites

Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per  Svante Pääbo  i ha codirigit, amb David Reich, de la…

Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die…

Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis

Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804, que es…

A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid

Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per reial ordre en el pla d’estudis de la…

És autor de Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc

El 1978 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb D Nathans i H D Smith, pels seus treballs en el camp de la biologia molecular, i especialment per la seva descoberta del sistema d’ enzims de restricció-modificació d’ Escherichia coli , que ha fet possible el desenvolupament de l’enginyeria genètica