Resultats de la cerca

Al microscopi òptic són visibles in vivo sense cap tinció prèvia, gràcies a la refringència que presenten sobre fons negre Són anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i altres animals, la qual cosa fa difícil llur cultiu experimental N’hi ha moltes espècies, patògenes per a l’home el treponema pàllid T pallidum és l’agent causant de la sífilis en l’home, directament transmissible als antropoides i als conills, T pertenue és l’agent del pian i T carateum és l’agent de la pinta

Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons

Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen el 1973, i…

Els melanòcits es comporten com a glàndules secretores unicellulars i contenen en llur protoplasma estructures especialitzades, els melanosomes , repletes de tirosinasa, enzim que intervé en la síntesi de la melanina

El 1888 travessà Grenlàndia d’est a oest posteriorment, i a bord del vaixell Fram , arribà a l’arxipèlag de Nova Sibèria i, després de deixar el vaixell, assolí, juntament amb Johansen, la latitud 86°14’ nord, la màxima aconseguida el 1895 Fou professor de zoologia 1897-1908 i d’oceanografia a la Universitat d’Oslo El 1905 fou designat primer ministre plenipotenciari de la Noruega independent 1906-08 A partir del 1920 fins a la mort serví com a delegat de la Societat de Nacions, que el nomenà alt comissari per a la repatriació de presoners de guerra per als refugiats russos 1921-23 i per als…

Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon  1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot,…

L’espermatogènesi es produeix en els tubs seminífers dels testicles, un cop l’animal arriba a la maduresa sexual Això s’esdevé quan la hipòfisi comença a secretar hormones estimulants gonadotrofina, les quals fan que en els testicles es desencadeni, per una part, la formació dels gàmetes i, per l’altra, la fabricació de testosterona, causa de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris La formació dels gàmetes comprèn la proliferació de les cèllules germinals o espermatogonis mitjançant mitosis successives, el creixement dels espermatogonis formats per a donar lloc als…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels…

Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals

Aquesta teoria es difongué principalment als ss XVI i XVII