Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
colorant àcid
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components bàsics de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants àcids són les anilines àcides, com l’eosina, l’eritrosina, la fluoresceïna i el roig Congo
ampicil·lina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic semisintètic derivat de l’àcid 6-aminopenicil·lànic (nucli de la penicil·lina).
Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis
beggiatoàcies
Biologia
Família de beggiatoals formada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.
Es reprodueixen generalment per gonidis Habiten a tots els llocs on hi ha àcid suflhídric en contacte amb l’atmosfera, en particular prop de les fonts sulfuroses i a la superfície dels llots negres
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o…
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions…
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina