Resultats de la cerca

Emprat en estudis evolutius, es recupera mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa Es conserva millor en ossos fossilitzats i és més fàcil recuperar en l’ADN mitocondrial que en el nuclear L’obtenció de mostres més antigues d’uns 100 000 anys és complicada a causa de la degradació progressiva de l’ADN

L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és…

Emprades en enginyeria genètica, de manera natural tenen la funció de reparar les cadenes d’ADN trencades

S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip

Es tracta d’un procediment modern que permet d’identificar un determinat gen en qualsevol persona, la qual cosa, entre altres utilitats, fa possible la detecció de malalties genètiques, fins i tot en fetus

L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió,…

Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen…

Els microsatèllits d’ADN estan implicats en l’estabilitat dels cromosomes, per exemple formant part dels telòmers, i poden ser aplicats al diagnòstic del càncer ja que el seu nombre varia, augmentant o disminuint, en determinats tipus de tumors

Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…

Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula