Resultats de la cerca

S'utilitza en experimentació per a anullar la funció de l’ARNm corresponent De forma natural hi ha determinats gens que també els produeixen com a mecanisme per a regular la seva pròpia expressió

L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’…

L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels introns, i en la…

Cada triplet fa de patró d’un codó d’ARN missatger, que li serà complementari, i aquest codificarà un aminoàcid determinat codi genètic

Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna

El nombre de ribosomes depèn de la longitud de l’ARN missatger

Aquesta relació és específica així l’adenina A d’una cadena d’ADN només s’aparella amb la timina T de la cadena complementària AT, o amb l’uracil U en el cas de l’ARN AU De manera semblant, la guanina G s’aparella només amb la citosina ©, GC Les parelles de bases de les cadenes complementàries de polinucleòtids es troben unides per un gran nombre de ponts d’hidrogen àcid desoxiribonucleic àcid ribonucleic

És propi dels organismes eucariotes Els senyals que indiquen el lloc precís de tall enzimàtic es troben dins els mateixos introns, i en el seu reconeixement intervenen diverses proteïnes, que formen el complex dlempalmament De vegades, l’empalmament és alternatiu, és a dir, que un intró pot actuar com a exó i no ésser eliminat, per la qual cosa formarà part de l’ARN madur i, en conseqüència, la seva informació es traduirà a la proteïna corresponent L’empalmament alternatiu augmenta el nombre de productes proteics diferents que poden ésser codificats per un mateix gen

En els procariotes el promotor és adjacent al gen estructural, mentre que en els eucariotes, consta de dues parts —si més no— complementàries una, constituïda per set nucleòtids, fa pròpiament de senyal de reconeixement per a l’ARN-polimerasa, del punt per on ha de començar a copiar l’ARN missatger la segona es troba més separada del gen operador —possiblement entre els gens estructurals— i és constituïda per 72 nucleòtids i repetida dos cops El promotor és també el punt d’unió d’un tipus de proteïna receptora de l’AMP cíclic requerit per a la transcripció de certs…