Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
conducta adaptativa
Biologia
Psicologia
Adaptació d’un organisme al seu entorn.
La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc
Edgar Douglas Adrian

Lord Adrian
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg anglès.
Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones
bioregió
Biologia
Espai territorial de coordinació de l’activitat d’investigadors en recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, impulsat per la Unió Europea.
Al final del 2004 Catalunya quedà constituïda com a Bioregió Catalana, inclosa dins de l’EuroBioRegió del Sud d’Europa juntament amb les ciutats de Lió França i Heidelberg Alemanya, i amb la implicació de la regió de Roine-Alps França, de l’entorn de les ciutats suïsses de Zuric, Ginebra i Basilea, i de les àrees italianes del Piemont i Llombardia
quocient respiratori
Biologia
Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.
Aquesta relació depèn directament dels principis immediats que s’oxiden, els quals, en tenir diferents proporcions de carboni i d’hidrogen, necessiten diferents quantitats d’oxigen per a oxidar-ne un volum En els glúcids l’oxidació respon a l’equació C 6 H 1 2 O 6 + 6O 2 →6 CO 2 + 6 H 2 O, i el quocient és 1 En el cas dels lípids és 0,74, i en el dels pròtids, 0,814 Un quocient respiratori global és entorn de 0,85
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i taxonòmics,…
antibiograma
Biologia
Determinació de la sensibilitat dels gèrmens als antibiòtics.
És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’antibiograma són molt…
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells…
Kurt Wüthrich
Biologia
Químic suís.
Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…