Resultats de la cerca

Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència Ha publicat…

Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip

Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació sensorial es representa en…

Proposà la teoria granular del citoplasma i descobrí la tècnica de fixació per deshidratació a baixa temperatura Fou el primer a isolar els àcids nucleics i a donar-los nom

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

A divuit anys s’establí als Estats Units, el 1954 es graduà a la Universitat de Buffalo i posteriorment 1957 a la Universitat de Harvard Collaborà amb Eric Kandel , pioner de la neurobiologia i premi Nobel de medicina 2000 al National Institute of Health Després d’uns quants anys a la Universitat de Yale, des del 1974 desenvolupà tota la seva carrera científica i docent a la Universitat de Chicago La seva aportació principal és la demostració empírica de la gran activitat sinàptica connexions neuronals durant els primers anys de vida i el seu gradual alentiment i declivi amb la maduresa i l’…

Fou inventada pel bacteriòleg alemany Julius Richard Petri Barmen, 31 de maig de 1852 - Zeitz, 20 de desembre de 1921 el 1887, quan treballava dassistent de Robert Koch

Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic  que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt especialment la criomicroscòpia…