Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
blastocel
Biologia
Cavitat formada a l’interior de la blàstula, anomenada també cavitat de segmentació.
Es forma a partir del moment que les cèllules internes de la mòrula, en continuar segmentant-se, se separen per tal de formar una petita cavitat que va creixent de volum a mesura que creix la blàstula Del blastocel deriven, pels processos ulteriors de gastrulació i de neurulació, els teixits i els òrgans mesodèrmics de l’organisme adult
transferència gènica
Biologia
Tècnica de la biotecnologia consistent a incorporar artificialment material genètic d’una cèl·lula (sovint un bacteri), anomenada donador, al genoma d’una altra cèl·lula (sovint un altre bacteri), anomenada receptor.
La transducció, la transformació i la conjugació són tipus de transferències
correpressor
Biologia
Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora, impedeix que els gens formin ARN missatger.
Contribueix, així, a la regulació de la biosíntesi de les proteïnes Per exemple, en el cas del triptòfan, aquesta mateixa substància actua com a correpressor en la seva biosíntesi
complex vitamínic B
Biologia
Complex vitamínic descobert per Casimir Funk l’any 1911 a la pellofa de l’arròs.
D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la…
ubiqüitinació
Biologia
Modificació posttraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna àcida anomenada ubiqüitina.
És utilitzada en les cèllules eucariotes per a marcar les proteïnes que han de ser destruïdes en els proteasomes, i contribueix a la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina
alternança de generacions

Alternança de generacions en els animals
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra, asexualment.
En els vegetals, l’alternança es dóna de manera general hom anomena esporòfit la generació asexuada, que és diploide, i gametòfit la generació sexuada, que és haploide A vegades l’esporòfit i el gametòfit són morfològicament idèntics com en l’alga Ulva , aleshores l’alternança és anomenada isomorfa Més sovint, però, una de les generacions la gametofítica a les molses, l’esporofítica a les falgueres és més desenvolupada que l’altra aleshores l’alternança és anomenada heteromorfa Alternança de generacions en els vegetals © Fototecacat Un cas extrem d’alternança…
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina