Resultats de la cerca

S’esdevé espontàniament en bacteris, protozous, algues i fongs unicellulars, en vegetals i, per partenogènesi, en animals colonials Experimentalment, les primeres clonacions es realitzaren amb cèllules embrionàries, i més endavant hom reeixí a produir clonacions en amfibis El 1997 es feu pública la primera clonació amb èxit d'un mamífer adult, l’ovella Dolly , obtinguda amb la tècnica de la transferència nuclear Anys més tard s’obtingueren quatre individus clònics més de la mateixa ovella, que, malgrat ser individus genèticament idèntics, desenvoluparen patologies òssies…

El procés és similar al de la clonació reproductiva Consisteix a trasplantar un nucli a un oòcit enucleat, però en lloc d’implantar-lo en una mare adoptiva perquè es desenvolupi, es cultiva in vitro fins que assoleix l’estadi de blastocist L’objectiu és utilitzar les cèllules mare embrionàries d’aquests embrions per a generar un tipus cellular diferenciat concret, el qual podrà ésser trasplantat al pacient que subministrà el nucli sense risc de rebuig immunològic L’any 2002 l’empresa Advanced Cell Technology dugué a terme la primera clonació terapèutica amb cèllules…

Es doctorà a la Universitat de Cambridge l’any 1971, on, com a resultat de la seva recerca, hom obtingué per primera vegada un vedell a partir d’un embrió congelat El 1973 es traslladà a Edimburg, on dirigí el departament d’expressió gènica i desenvolupament de l’Institut Roslin Expert en clonació, es donà a conèixer mundialment per haver estat el cap de l’equip que l’any 1986 aconseguí la clonació de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèllula adulta L’any 2008 anuncià que abandonava les tècniques de clonació per transferència nuclear utilitzades amb Dolly…

Consisteix a introduir el nucli de la cèllula que es vol clonar dins el citoplasma d’un oòcit madur de la mateixa espècie al qual se li ha llevat el nucli L’oòcit és activat després partenogenèticament i inicia el desenvolupament embrionari L’embrió clonat resultant pot ser utilitzat en el clonatge reproductiu o en el clonatge terapèutic

Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat…

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d'Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l'any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L'any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins l'any 2001 L'any 2004 la institució canvià el nom…

Es tracta d’un procediment modern que permet d’identificar un determinat gen en qualsevol persona, la qual cosa, entre altres utilitats, fa possible la detecció de malalties genètiques, fins i tot en fetus

Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…