Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pseudoplacentació
Biologia
Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.
S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitellí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures
zigot
Biologia
Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d’un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació.
En el cicle reproductor dels éssers vius, l’estadi de zigot és d’una importància vital, perquè hi té lloc la unió de la dotació hereditària d’ambdós progenitors És un estadi de poca durada, perquè ràpidament comença la diferenciació per a constituir l’embrió
intró
Biologia
Cadascuna de les porcions dels gens dels organismes eucariotes que no són transcrites i traduïdes a proteïnes.
Els introns poden constituir segments llargs entre 500 i 1 500 nucleòtids cadascun La seva funció, encara en discussió, podria ésser la separació dels exons exó La presència d’introns en els gens minva en descendir en l’escala filogenètica és freqüent en els animals superiors, rara en la mosca i el llevat, i nulla en els bacteris
neurona mirall
Biologia
Tipus de neurona localitzada en les àrees del còrtex motor i sensoriomotor i al lòbul parietal del cervell que s’activa tant en efectuar moviments com en observar-los en altres individus.
Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme
multiplicació vegetativa
Biologia
Botànica
Reproducció asexual de les plantes.
És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
mitocondri

El mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana, semblant a la…
virió
Biologia
Virus madur format per un nucli central amb ADN o ARN, envoltat per una membrana proteica (càpsida) i amb característiques antigèniques que pot constituir, en alguns casos, un virus complet.
determinació embrionària
Biologia
Procés pel qual les cèl·lules i els teixits embrionaris es desenvolupen en una direcció única per arribar a constituir una determinada classe de cèl·lules i de teixits en l’organisme adult.
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…