Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
violeta de genciana
Biologia
Farmàcia
Química
Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.
És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davantde l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre
haptonàstia
Biologia
Botànica
Resposta nàstica de creixement davant els estímuls determinats pel contacte.
Són corrents les haptonàsties en les plantes insectívores
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
isoanticòs
Biologia
Anticòs que apareix com a resposta davant l’estímul antigènic de productes provinents d’individus de la mateixa espècie.
Hom l’anomena també alloanticòs
encistament
Biologia
Acció i efecte d’encistar-se.
Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat…
aglutinació sanguínia
Biologia
Aglutinació dels eritròcits com a conseqüència de l’acció antagònica dels aglutinogen
i davant de certes aglutinina
, que provoca l’hemòlisi.
abiosi
Biologia
Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes …
Robert Whytt
Biologia
Fisiòleg escocès.
Estudiós del sistema nerviós, investigà la fisiologia dels sentits, interpretà correctament el mecanisme de l’acte reflex, amb la seva relació amb la medulla, i descriví per primera vegada el reflex pupillar davant la llum, que avui porta el seu nom