Resultats de la cerca

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck Àustria i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Alemanya La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge Professor de…

Net de Martí Domínguez i Barberà , es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics En les novelles Les confidències del comte Buffon  1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998, El secret de Goethe 1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del i El retorn de Voltaire 2006, premi Josep Pla 2007 recrea aquests personatges de la Illustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del…

Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per  Svante Pääbo  i ha codirigit, amb David Reich, de la…

Ha fet estudis i experiments sobre diferents fenòmens biològics relacionats amb la genètica, com ara la partenogènesi i la producció de mutacions artificials Ha escrit obres de divulgació i de síntesi que han tingut un extens ressò, com és ara La formation de l’être, L’évolution des espèces, La genèse de la vie, Esquisse d’une histoire de la biologie i La biologie et l’avenir humain

Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…

Estudià medicina i odontologia Collaborà en el Servicio Nacional de Pesca Fluvial y Caza Es féu molt popular gràcies a la realització de programes documentals per a la televisió, sobre la vida i el comportament dels animals en els hàbitats naturals destaquen les sèries Fauna, El planeta azul i El hombre y la tierra Publicà també obres de divulgació d’aquests temes Morí en estavellar-se l’avioneta en què viatjava tot filmant per a un programa

Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Fill de Joan Maluquer Especialista en entomologia, fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910 El 1918, juntament amb els seus germans Joaquim i Josep publicà la revista Physis És autor de diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica L’aquari d’aigua dolça 1918, Llibre de la natura 1932 i El microscopi 1936 En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació Treballs 1981 Fou pare del…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de…