Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
idiotip
Biologia
Suma de tots els determinants hereditaris d’un organisme.
És constituït, doncs, pel genotip conjunt de determinants localitzats en els cromosomes i el plasmotip conjunt de determinants localitzats extracromosòmicament
apogàmia
Biologia
Producció d’un embrió, per via asexual, a partir d’una cèl·lula del gametòfit (sac embrionari), que no és de l’ovocèl·lula; p ex, d’una sinèrgida o d’una antípoda, a les angiospermes.
Es tracta, doncs, d’una forma d'apomixi Quan la cèllula que origina l’embrió és diploide hom parla d' apogàmia somàtica , i quan és haploide, d' apogàmia generativa És sinònim d’agamospèrmia
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
clon
Biologia
Conjunt d’organismes originats per multiplicació asexual a partir d’un sol progenitor.
Tots els individus d’un clon tenen, doncs, una mateixa dotació cromosòmica, llevat de les eventuals mutacions que es puguin produir en algun Són clons, per exemple, els cultius bacterians obtinguts després de passades successives per un banc de dilució, les línies pures de plantes autògames, els esqueixos obtinguts d’un sol peu, els rotífers nascuts partenogenèticament d’una mateixa femella, els grups de cèllules descendents d’una única cèllula mare mitjançant un cultiu tisular, etc
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
encistament
Biologia
Acció i efecte d’encistar-se.
Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat d’encistament per a fer…
proteoma
Biologia
Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.
La descripció del proteoma d’un organisme equival al coneixement de quines són totes les proteïnes que aquest organisme conté en un moment determinat i sota unes condicions establertes El proteoma és, doncs, un concepte dinàmic que en cada organisme pot anar variant en funció de l’edat o de la situació biològica Aquesta descripció és d’una gran complexitat si hom té en compte la gran quantitat de proteïnes diferents que existeixen i totes les possibles modificacions que poden patir En el cas humà es parla de l’ordre d’un milió de proteïnes diferents que poden, en algun moment,…
La cèl·lula
Biologia
La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…
respiració interna

fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries…