Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
processament de l’ARN
Biologia
Procés de maduració de l’ARNm eucariota i de l’ARNt i l’ARNr eucariotes i procariotes, que es produeix després de la seva síntesi a partir de la informació continguda en l’ADN i que els fa plenament funcionals.
L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’ en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines en l’eliminació dels introns, i en la unió dels…
cèl·lula T4
Biologia
Immunologia
Subtipus de limfòcit T que actua de commutador general del sistema immunitari.
També anomenades cooperadores/inductores , en produir-se l’entrada d’un antigen forà dins el cos, inicien la resposta immunitària tot activant específicament les cèllules B que produeixen anticossos específics contra l’antigen forà
medi de cultiu
Biologia
Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics per tal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc
ARNmi
Biologia
ARN petit, de cadena senzilla, implicat en el procés d’interferència de l’ARN.
Anomenat també microARN, és format per una cadena de 22 nucleòtids Està implicat en el control del desenvolupament dels organismes, com per exemple en la determinació de la forma de les fulles en les plantes o en el control de la proliferació cellular en els animals Estan codificats en el genoma El genoma humà, per exemple, té 255 gens que codifiquen ARNmi específics
genòmica
Biologia
Branca de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular de genomes complets.
La genòmica és una disciplina científica desenvolupada parallelament als Projectes Genoma, com una eina per a analitzar i interpretar totes les dades que aquests subministren Aporta informació bàsica per a l’aïllament de gens específics d’interès, com els gens relacionats amb malalties humanes La genòmica estructural caracteritza la natura física de genomes complets La genòmica funcional intenta entendre tot el ventall de funcions del genoma en les diferents etapes del desenvolupament i en diverses condicions ambientals
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
complex vitamínic B
Biologia
Complex vitamínic descobert per Casimir Funk l’any 1911 a la pellofa de l’arròs.
D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la…
anticòs policlonal
Biologia
Conjunt d’anticossos específics obtinguts per immunització d’un animal, produïts per diferents clons de cèl·lules productores d’anticossos.
immunitat
Biologia
Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d’anticossos específics.
En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la…