Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —…
micètoma
Biologia
Òrgan que tenen alguns insectes i que fan servir com a cau de microorganismes.
Són localitzats a diferents llocs, com ara als cecs intestinals o als vasos de Malpighi, i fins i tot poden formar estructures associades a la cavitat bucal
antiperistàltic | antiperistàltica
Biologia
En sentit invers al de la contracció peristàltica, com el dels moviments que fan possible el vòmit.
bionòmic | bionòmica
Biologia
Que es refereix a les lleis que regeixen la vida o a les condicions que la fan possible.
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es…
telofase
Biologia
Darrer estadi de la mitosi en el qual els cromosomes —ja arribats als pols en l’anafase— s’agrupen i són envoltats per una membrana, i es constitueixen els dos nuclis fills.
Es fan visibles els nuclèols, la cèllula s’allarga lentament i a nivell de la placa equatorial comença la separació de les cèllules filles
lectina
Biologia
Nom genèric d’un grup de proteïnes vegetals que presenten activitat d’anticòs en les cèl·lules animals (produeixen hemoaglutinació) però que no tenen origen immunitari.
Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi
pangènesi
Biologia
Teoria impulsada per Darwin l’any 1868 que proposava que cada part del cos era representada per una partícula (gèmmula) que hom trobava a la sang.
La gèmmula es dividia tal com ho fan les cèllules i passava a les cèllules reproductores, a les quals transmetia de generació en generació els caràcters que defineixen l’espècie
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina