Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
mixospora
Biologia
Nom que rep la cèl·lula de repòs dels mixobacteris.
Es forma a l’interior d’un cos fructífer a partir de cèllules vegetatives en condicions favorables Després de la germinació, cada mixospora origina una cèllula vegetativa
gèmmula
Biologia
Gemma perdurable que es forma en les esponges.
Originada en el mesènquima, és composta per una capa de cèllules externes que engloben una massa d’amebòcits En condicions favorables la gèmmula dóna lloc a una esponja completa
cist
Biologia
Forma de resistència (abiosi) de molts tal·lòfits (sobretot algues), bacteris i protozous, caracteritzada per l’acumulació de substàncies de reserva, lleugera disminució de volum, per deshidratació, i formació d’una coberta protectora i isoladora (encistament).
La cèllula o grup de cèllules encistades entren, així, en vida latent, que s’interromp per ruptura de la paret cística quan les condicions ambientals tornen a ésser favorables
disjunt | disjunta
Biologia
Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
Una àrea disjunta indica que l’espècie o el tàxon ha ocupat anteriorment una àrea més estesa i que, en variar les condicions ambientals, s’ha reduït a les zones més favorables
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
encistament
Biologia
Acció i efecte d’encistar-se.
Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat d’…
quiescència
Biologia
Interrupció temporal en el desenvolupament d’un insecte que és deguda a factors externs i que reprèn el seu curs quan aquests factors tornen a ésser favorables.
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
Ramon Folch i Guillèn

Ramon Folch i Guillèn
© ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.
Biologia
Biòleg.
Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del…
lluita per l’existència
Biologia
Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes, és a dir, d’aquells que presenten variacions favorables respecte al medi ambient natural que els envolta (darwinisme).
Aquest concepte fou introduït segurament per ARWallace Actualment, el concepte de “lluita per l’existència” ha deixat de tenir un significat evolutiu, puix que el medi ambient actua seleccionant aquells individus que tenen una descendència més nombrosa que normalment són els més ben adaptats al medi, però no els guanyadors d’una lluita cruenta