Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
eucaris
Biologia
Domini filogenètic que comprèn tots els organismes eucariotes.
Bé que incicialment fou qüestionat, les anàlisis filogenètiques posteriors han confirmat la monofília del domini dels eucaris, per la qual cosa aquest clade té plena validesa
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
màxima probabilitat
Biologia
Mètode estadístic d’inferència que es caracteritza per estimar la probabilitat d’obtenir les dades observades a partir d’una hipòtesi.
En sistemàtica ha estat adoptat com a metodologia d’inferència filogenètica alternativa a altres mètodes com ara la parsimònia i els basats en distàncies entre valors de caràcters Proporciona una estimació de les relacions filogenètiques entre organismes en incorporar coneixements sobre el procés d’evolució i l’estimació de paràmetres que defineixen aquest procés Però també permet avaluar la longitud de les branques llinatges d’un arbre filogenètic i, de fet, incorpora aquesta informació en l’obtenció d’una hipòtesi filogenètica
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…
ADN antic
Biologia
ADN recuperat d’espècimens de museus, de restes arqueològiques i de fòssils.
L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN antic permet fer…
clade
Biologia
En taxonomia, grup monofilètic compost per un tàxon ancestral i tots els descendents d’aquest avantpassat.
Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta amb els de…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre …
biologia molecular
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i taxonòmics,…