Resultats de la cerca

El cas més típic és el d’un lepidòpter, la geòmetra Biston betularia , estudiat per HBDKettlewell 1961 en què les formes melàniques quedaven camuflades en els medis polluïts, i conseqüentment, la pressió de selecció requeia amb més força contra les formes més clares, ja que eren devorades pels ocells amb més freqüència pel fet d’ésser més visibles En les àrees no polluïdes s’esdevé el procés invers les formes melàniques són més visibles i constitueixen una presa més fàcil, la qual cosa fa que siguin seleccionades les formes no melàniques…

Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics

Són freqüents com a contaminants les formes anaeròbiques habiten al sòl, i les aeròbiques, sobretot a la pell Inclou espècies sapròfites i paràsites facultatives

Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en…

Aquesta alternança d’individus o generacions és molt palesa en alguns animals, com els cnidaris, amb alternança de formes asexuades i sexuades, pòlips i meduses, o amb alternança de formes partenogenètiques amb formes sexuades normals, com molts insectes i tots els organismes diplohaploides

Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència…

Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home