Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del…
Robert Remak
Biologia
Històleg alemany.
Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics
telencèfal
Biologia
Part anterior de l’encèfal que conté vesícules, derivada del prosencèfal.
Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell Mentre que el telencèfal en conjunt pren més i més importància —en funcions i en dimensions— en créixer en l’escala zoològica, la part més primitiva o rinencèfal disminueix en volum, però no en funcionalitat, i té un paper cabdal en el control de molts comportaments, de la memòria, de les emocions, etc, en els mamífers superiors
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i…
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
sistema simpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu constituïda per una cadena de ganglis nerviosos, en nombre de 20 a 25, situats davant la columna vertebral, des del crani fins al còccix.
Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació produeix…
placode
Biologia
Cadascun dels engruiximents en forma de placa de l’epiteli epidèrmic dels vertebrats, dels quals deriven molts òrgans de l’epidermis (ganglis dels nervis cranials, vesícula auditiva, sacs olfactoris, etc).