Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Richard J. Roberts
Biologia
Genetista britànic.
Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en…
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i…
retard genètic
Biologia
Desfasament generacional que es podueix en els nivells genètics dels diferents estrats d’una piràmide de selecció a l’hora de difondre la millora genètica.
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…
metabolisme basal
Biologia
Medicina
Quantitat de calor, expressada en calories/gram, que un organisme ajagut, dejú des de dotze hores abans, vestit i en ambient tebi, desprèn en una hora per metre quadrat de superfície.
És el valor de les combustions d’una persona en les condicions de mínimes despeses materials i energètiques El metabolisme basal defineix el consum mínim d’energia per a mantenir les funcions vegetatives
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…