Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen
brucel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris gramnegatius molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals, entre els quals l’home.
Són immòbils o bé es mouen per flagels perítrics Els gèneres més importants són Pasteurella pasteurella, Brucella brucella, Haemophylus hemòfil i Bordetella bordetella bordetella
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
lactobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, que tenen la propietat de fermentar una gran varietat de substrats amb producció de CO2, etanol i especialment d’àcid làctic.
Són rodons, immòbils i grampositius Llurs hàbitats naturals són molt variats i especialitzats la boca, el tracte intestinal, la vagina, materials vegetals, etc Tenen un gran interès econòmic, puix que són els responsables dels processos de fermentació de productes lactis, per tal d’obtenir iogurt, quefir, formatge, etc
eubacterials
Biologia
Ordre de bacteris molt extens i ben estudiat que comprèn individus en forma de coc o de bacil.
Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
actinomicetals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual es caracteritzen per la seva convergència amb algunes formes de fongs.
Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes 1,5 micròmetres com a màxim i per llur estructura procariota, típica dels bacteris també poden, però, presentar formes bacillars La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics
bacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils capaços de produir endòspores cilíndriques, el·lipsoidals i esfèriques, situades en posició central, subterminal o terminal.
Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom de síndrome de…