Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
immunitat
Biologia
Procés pel qual un organisme es fa resistent a una malaltia, especialment infecciosa, gràcies a la formació d’anticossos específics.
En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums
immunitat humoral
Biologia
Conjunt de processos immunitaris relacionats amb la presència d’anticossos produïts fonamentalment pels limfòcits B (bursadependents).
immunitat cel·lular
Biologia
Conjunt de processos immunitaris que són portats a terme en absència d’anticossos i són possibles gràcies als limfòcits T3 (timodependents).
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en…
immunitzador | immunitzadora
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…
limfocina
Biologia
Nom genèric d’un grup de substàncies alliberades per limfòcits sensibilitzats prèviament, en contacte amb un antigen.
La seva funció és d’estimular l’activitat dels monòcits i dels macròfags que promouen la immunitat cellular Són limfocines els factors d’inhibició de la migració, quimiotàctics i blastogènics, entre d’altres
Emil Adolf von Behring
Biologia
Medicina
Metge i bacteriòleg alemany.
Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia