Resultats de la cerca

Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie

En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip

Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom indicà que una…

El límit amb la regió indomalaia ha estat molt discutit, i de fet és diferent segons el grup d’organismes estudiats En el cas dels vegetals superiors, es redueix a Austràlia, Tasmània i l’illa septentrional de Nova Zelanda regne australià El més característicament australopapú és la fauna de vertebrats entre els mamífers, els monotremes i els marsupials entre els ocells, l’emú Dromiceius , el casuari Casuarius , el kiwi Apteryx , els ocells del paradís Paradisea , Pteridophora , els ocells jardiners Ptilonorhynchus , l’ocell lira Menura i moltes espècies de coloms i de…

El llindar varia, segons el tipus de cèllula que s’ha d’excitar fibra muscular, cèllula nerviosa, etc, les condicions de la cèllula temperatura, estat de repòs o fatiga, etc i la natura de l’estímul elèctric, acústic, lluminós, etc

En essència, és el control d’una reacció biològica pels productes finals de la reacció Segons el tipus de regulació de la resposta, cal distingir la retroacció negativa de la positiva Tant l’una com l’altra es componen sovint d’un sistema regulador i d’un de regulat, acoblats cíclicament Les pertorbacions que atenyen el sistema regulat són transmeses al regulador, el qual, en veure's afectat, contribueix a neutralitzar els efectes de les pertorbacions, com és el cas dels sistemes del creixement d’una població de depredadors i una de preses, en què cadascuna és funció de l’altra La retroacció…

D’aquest territori deriva l’endoteli dels vasos sanguinis

Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi…

Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…