Resultats de la cerca

El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques

Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes

Pot ésser un teixit triploide derivat del sac embrional endosperma secundari, que és el cas més corrent, un teixit diploide derivat de la nucella perisperma, que és el cas de les cariofillàcies, o totes dues coses alhora, com en les piperàcies En qualsevol cas, però, no ha d’ésser confós amb les reserves alimentàries acumulades en el mateix embrió, com en el cas dels cotilèdons de les papilionàcies mongetes, faves, etc

Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable

Per exemple, encreuar unes llavors de pèsol grogues i rodones amb unes altres de verdes i rugoses, i la segregació que hi ha a la segona generació filial lleis de Mendel

S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids

És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies

Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal

És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes

Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…