Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cardiògraf
Biologia
Aparell que registra gràficament l’activitat del cor.
Hi ha cardiògrafs mecànics —pràcticament en desús—, que registren les modificacions de la pressió del cor, i cardiògrafs elèctrics electrocardiògraf
lisi
Biologia
Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn (membranes i parets) de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.
La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els…
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles nervioses del…
estimulació
Biologia
Excitació de l’activitat funcional d’un òrgan o un teixit per mitjans elèctrics, mecànics, tèrmics, químics, etc.
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
circulació

Esquema de la circulació sanguínia en l’home
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes.
En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de…
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…