Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant…
ectoplasma
Biologia
Capa externa del citoplasma de la cèl·lula que té una constitució semisòlida amb aparença de gel, que conté un nombre petit de grànuls i que es presenta en els ciliats i rizòpodes.
Pot experimentar canvis reversibles, per la qual cosa té importància en la mobilitat dels organismes unicellulars, com el moviment ameboide Té un paper actiu en la divisió cellular
halobacteri
Biologia
Bacteri que pot viure en condicions d’alta salinitat.
Pertany al genère Halobacterium , el qual és format per diverses espècies d’arqueus amb metabolisme anaeròbic Poden tenir forma de bacil o de coc, de color variable entre el vermell i el porpra i presenten mobilitat pròpia
giàrdia
Biologia
Gènere de protozous flagel·lats, el més conegut dels quals és la Giardia lamblia, que segons les condicions es troba en estat de trofozoït o de cist.
Els primers són fàcilment identificables flagellats piriformes, simètrics amb la part anterior més ampla, de 6 a 10 μm d’amplada per uns 20 de llarg, amb 8 flagels que li donen mobilitat Els cists són ovalats i són proveïts d’una membrana molt refringent S'adhereix a la mucosa intestinal de l’home i del porc per mitjà d’uns òrgans suctors, i la seva infecció és, llevat de casos greus, asimptomàtica lambliasi
enterogastrona
Biologia
Hormona segregada per la mucosa intestinal dels mamífers; inhibeix la secreció i la mobilitat gàstrica.
citoesquelet
Biologia
Conjunt de fibres intracel·lulars que organitzen la distribució dels orgànuls cel·lulars i donen forma i mobilitat a la cèl·lula.
Present a totes les cèllules eucariotes, és format per una xarxa de filaments proteics, els dos més importants dels quals són els filaments d’actina i els microtúbuls La seva similitud en tots els organismes eucariotes en fa suposar una aparició molt primerenca Tant els filaments d’actina com els microtúbuls intervenen en la generació de moviments cellulars i de les estructures i orgànuls interns, els quals estan units, directament o indirecta, al citoesquelet D’altra banda, els microtúbuls també participen en la reproducció cellular distribuint els cromosomes uniformement entre les dues…
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
interferència de l’ARN
Biologia
Fenomen de regulació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN, conegut com a ARNi.
L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…
sexe
Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…