Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
pseudomonadàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals que agrupa formes allargades, rectes, rarament cocoides, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid.
Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi…
pseudomonadínies
Biologia
Subordre de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals.
És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals
líquid de Zenker
Biologia
Líquid resultant de la barreja de sublimat (Cl2Mg), àcid acètic i líquid de Müller (bicromat potàssic i sulfat sòdic).
És el fixador histològic per excellència fixa moltbé el teixit conjuntiu i permet de fer excellents coloracions
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
paràleg
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que ha divergit dins un mateix llinatge d’organismes després d’haver experimentat un procés de duplicació gènica en l’organisme ancestral d’aquell llinatge.
Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics
bioelectricitat
Biologia
Electricitat generada en els éssers vius a causa de la desigual distribució dels ions en llur cos.
En tots els organismes, i en particular entre l’interior i l’exterior de les membranes cellulars, s’estableixen diferències de potencial, més remarcables en els teixits nerviós i muscular Des del punt de vista fisiològic, aquestes diferències de potencial tenen una importància extraordinària, puix que fan possible, per exemple, la transmissió de l’impuls nerviós o la contracció del múscul Ultra en l’aspecte fisiològic, la bioelectricitat arriba a tenir importància en els fenòmens de relació per exemple, alguns peixos aproximadament 250 espècies disposen d’òrgans electrògens especials capaços…
estafilococ
Biologia
Gènere de cocs grampositius i immòbils, de la família de les micrococcàcies.
De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i…
axènic | axènica
Biologia
Estèril, lliure de gèrmens (patògens o no).
És dit d’un medi on viuen organismes en aquestes condicions de laboratori, o dels mateixos organismes Per mitjà de cambres axèniques poden sobreviure nounats incapaços de resistir infeccions Bé que tècnicament l’exclusió de bacteris i d’organismes superiors no presenta dificultats, els virus són molt difícils d’excloure, especialment, aquells que són incorporats al genoma
filogènesi
Biologia
Procés de desenvolupament dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.
Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina