Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
baculovirus
Biologia
Família de virus ADN, de morfologia característica, que solament afecten els invertebrats.
coberta vírica
Biologia
Embolcall proteic extern d’un virus que en protegeix el genoma.
La morfologia de la coberta canvia segons el virus També se l’anomena càpsida
biconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que es ramifica al primer node de llur filogènia, com a grup germà dels uniconts.
Quant a la morfologia es caracteritzen per tenir, en la seva forma ancestral, dos flagels, que després molts dels seus descendents perderen de manera secundària Dins el grup dels biconts hom troba les plantes, les algues i la majoria de protists
Francis Maitland Balfour
Biologia
Embriòleg escocès, germà d’Arthur James Balfour.
Les seves obres Development of the Elasmobranch Fishes 1878 i, sobretot, Comparative Embryology 1880-81, són aportacions importantíssimes a l’embriologia del seu temps Creà una càtedra de morfologia animal a Cambridge, on era lector des del 1876, però no l’arribà a ocupar perquè morí en una escalada al Mont Blanc
filogènia
Biologia
Branca de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.
L’estudi de la filogènesi dels organismes ha fet canviar l’enfocament de la sistemàtica, que ja no es basa solament en la morfologia concepte estàtic , sinó també en l’evolució concepte dinàmic Per aquest motiu, la zoologia, la botànica i la microbiologia, vistes des de la filogènia poden ésser definides com l’estudi comparatiu de la diversitat d’animals, de plantes i de microbis, respectivament L’estudi filogenètic és indispensable per a conèixer el grau de parentiu entre els diversos grups d’ordres, de famílies, etc
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i…