Resultats de la cerca

Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris

Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques

Comprèn els receptors nerviosos, els nervis sensitius aferents i l’escorça cerebral, on l’estímul percebut és convertit en sensació

Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia

Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31

En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues

Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…