Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
picoplàncton
Biologia
Fracció dels organismes planctònics que tenen les dimensions més petites possibles de les cèl·lules.
consell genètic
Biologia
Pronòstic en termes de risc de transmetre malalties d’origen genètic a la descendència.
Pot ésser retrospectiu , quan hom el proporciona a una família després del naixement d’un membre afectat per evitar-ne en el seu cas la recurrència i prospectiu si és donat a possibles portadors de gens recessius abans que hagin presentat descendència amb alteracions
bioluminescència
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
al·lel
Biologia
Cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.
Els integrants d’un grup d’allels són marcadors genètics mútuament excloents, i sorgeixen per mutació genètica En els organismes diploides, els allels ocupen loci locus homòlegs, és a dir, estan en una posició idèntica en els cromosomes homòlegs En el moment de la gametogènesi només es transmet un allel i, per tant, es dóna només una de les dues alternatives possibles dominància o recessió genètica, la qual cosa suposa la base de l’herència alternativa o mendeliana
determinació cel·lular
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula indiferenciada comença específicament una via de diferenciació entre totes les possibles per a ella.
exobiologia
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions…
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
banda cromosòmica
Biologia
Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i de detectar possibles anomalies estructurals.
Les bandes cromosòmiques contenen aproximadament el 95 % de l’ADN cromosòmic, i representen segurament unitats genètiques de funció i de replicació
immunitat cel·lular
Biologia
Conjunt de processos immunitaris que són portats a terme en absència d’anticossos i són possibles gràcies als limfòcits T3 (timodependents).
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i…