Resultats de la cerca

En tots els organismes, i en particular entre l’interior i l’exterior de les membranes cellulars, s’estableixen diferències de potencial, més remarcables en els teixits nerviós i muscular Des del punt de vista fisiològic, aquestes diferències de potencial tenen una importància extraordinària, puix que fan possible, per exemple, la transmissió de l’impuls nerviós o la contracció del múscul Ultra en l’aspecte fisiològic, la bioelectricitat arriba a tenir importància en els fenòmens de relació per exemple, alguns peixos aproximadament 250 espècies disposen d’òrgans…

Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós

Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius

Els estímuls sensorials, la llum, la temperatura, la humitat i l’efecte de grup són els factors externs que influeixen més sobre la fecunditat La fecunditat en un animal es caracteritza pel seu potencial reproductor, que en els animals vivípars correspon al nombre de fills per ventrada i en els ovípars al nombre d’ous per posta, com també al nombre de postes o de ventrades l’any La necessitat de mantenir l’equilibri ecològic condiciona la fecunditat de les espècies, per la qual cosa és important la relació que hi ha entre el nombre d’ous per posta i el nombre d’ous que sobreviuen…

La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar…

L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós perifèric, els…

El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…