Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
preformacionisme
Biologia
Teoria embriològica (embriologia) proposada per Aromatari i defensada per Malpighi, Swammerdam, Leeuwenhoek i altres (s. XVII), segons la qual els organismes es troben preformats en les cèl·lules germinals.
Aquesta teoria s’oposa a l'epigènesi Els partidaris de la preformació germinal de l’òvul formularen els principis de l'ovisme, i els de l’espermatozoide, els de l'animalculisme
Giulio Cesare Scaligero
Biologia
Literatura italiana
Metge, naturalista i literat italià.
Començà la seva activitat literària amb escrits 1531 i 1536 contra el Ciceronianus d’Erasme de Rotterdam És important el seu De causis linguae latinae 1540, primer intent científic de gramàtica llatina, i la Poetica 1561, basada en els principis aristotèlics
teoria del disseny intel·ligent
Biologia
Teoria no científica que postula que l’evolució dels organismes ha estat conduïda per un ésser superior.
Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli collectiu de persones d’aquell país Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista, però afirma que l’evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l’home a imatge i semblança seva
biodiversitat
Biologia
Conjunt de totes les variants genètiques existents d’organismes, incloses les creades i propagades artificialment a través de mutacions aparegudes o provocades en cultius de laboratori i introduïdes o combinades de maneres que no es trobaven en estat lliure ( biotecnologia
).
Comprèn la recollecció, manipulació, patent i privatització d’entitats naturals, especialment variants de les tradicionalment explotades plantes i animals domèstics especialment productius, adaptats a condicions adverses o resistents a malalties organismes productors de principis actius per a la indústria farmacèutica o d’altres materials útils, etc La propietat i la patentabilitat de les noves formes obtingudes a partir de manipulació genètica ha suscitat un fort debat
bioinformàtica
Biologia
Disciplina científica que aplica els principis de la informàtica a l’estudi de fenòmens biològics.
Un dels camps d’aplicació més rellevants és l’organització de bancs de dades relatius als materials utilitzats en la bioindústria proteïnes, enzims, etc, de la modelització de l’estructura i dinàmica dels sistemes moleculars i cellulars per tal d’automatitzar el funcionament dels bioreactors, etc
Johannes Peter Müller
Biologia
Fisiòleg alemany.
Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental
quocient respiratori
Biologia
Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.
Aquesta relació depèn directament dels principis immediats que s’oxiden, els quals, en tenir diferents proporcions de carboni i d’hidrogen, necessiten diferents quantitats d’oxigen per a oxidar-ne un volum En els glúcids l’oxidació respon a l’equació C 6 H 1 2 O 6 + 6O 2 →6 CO 2 + 6 H 2 O, i el quocient és 1 En el cas dels lípids és 0,74, i en el dels pròtids, 0,814 Un quocient respiratori global és entorn de 0,85
conducta adaptativa
Biologia
Psicologia
Adaptació d’un organisme al seu entorn.
La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc
taxonomia

Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i…
Trofim Denisovič Lysenko
Biologia
Política
Biòleg i polític ucraïnès.
Es llicencià a l’Institut Agrícola de Kíev 1925 i s’especialitzà en fisiologia a l’Institut Ucraïnès de Genètica 1929 Fou director de l’Institut de Selecció i Genètica d’Odessa 1936 i president de l’Acadèmia Lenin de Ciències Agrícoles 1938-45 Adoptà criteris de Lamarck i Mičurin i, en contra de la comunitat científica internacional, defensà que la intervenció sobre el medi provocava canvis hereditaris en les espècies i, per tant, negà explícitament el paper dels cromosomes i l’existència dels gens En reeixir a bastir una teoria que aplicava els principis del materialisme…