Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
eritroblast
Biologia
Cèl·lula progenitora de l’eritròcit, que és en els òrgans hemopoètics i conté encara cromatina i un nucli en procés de desaparició.
Procedeix del proeritroblast N'hi ha tres tipus basòfil, policromatòfil i ortocromàtic Normalment hom no el troba a la sang
al·lopoliploïdia segmentària
Biologia
Al·lopoliploïdia en què alguns cromosomes de les dues espècies progenitores són gairebé homòlegs ( multivalent
) i és possible d’observar-los durant la meiosi.
Un exemple n'és l’allotetraploide Primula kewensis o prímula de Kew 2 n =36 que procedeix d’un encreuament entre Pfloribunda 2 n =18 i Pverticillata 2 n =18 Encara que aquesta espècie sigui una creació artificial, hom defensa que força espècies s’han constituït així, per un fenomen espontani, aliè a la intervenció humana
transport actiu
Biologia
Mecanisme de transferència d’una substància des d’una regió en què es troba en feble concentració a una altra en la qual és més alta, travessant una membrana que les separa.
Per a fer que aquest trànsit sigui termodinàmicament possible, cal desprendre energia, que en la cèllula procedeix del metabolisme en forma d’ATP Probablement és un procés a l’abast de totes les cèllules Malgrat que s’han proposat molts models per a explicar aquest fenomen, tots tenen en comú el postulat d’un transportador entre la capa externa i la interna de la membrana, que pot consistir en una proteïna estereospecífica amb molta afinitat pel substrat, sempre condicionada a una suficient disponibilitat d’ATP
autogàmia
Biologia
Tipus de fecundació en què els gàmetes femenins d’un organisme hermafrodita són fecundats per gàmetes masculins procedents d’aquest mateix organisme.
L’autogàmia mena a l’homozigosi En les plantes fanerògames en què es dóna l’autogàmia, els gàmetes masculins que fecunden els gàmetes femenins del pistil d’una flor poden procedir de pollen d’aquesta mateixa flor autogàmia estricta o de pollen d’una altra flor de la mateixa planta gitonogàmia si el pollen procedeix d’una altra planta, que és el fenomen oposat a l’autogàmia, hom parla d' allogàmia En els animals és poc freqüent, puix que en general cal una fecundació encreuada que comporti un intercanvi gènic La presenten algunes espècies de gastròpodes i, especialment, alguns…
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de…
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…
biogènesi
Biologia
Fenomen en virtut del qual tot ésser viu procedeix d’un altre ésser viu semblant a ell en tot, el qual l’ha originat.
Aquest fenomen s’oposa a la generació espontània o abiogènesi biologia
flora artoterciària
Biologia
Flora que es diferencià durant el Miocè a les terres boreals i de la qual procedeix una gran part de la flora actual del regne holàrtic.
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes