Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
vida artificial
Biologia
Investigació de les propietats dels sistemes vius a través del desenvolupament de sistemes artificials, generalment programaris d’ordinador, capaços de simular-les.
Es fonamenta en el principi que el comportament global d’un sistema complex és determinat per interaccions paralleles entre un gran nombre d’elements, les quals són governades per regles locals i simples La interacció entre elements fa emergir la complexitat del sistema La vida es considera una propietat emergent, de manera que pot investigar-se especificant unes regles locals en un sistema artificial —per exemple un programari d’ordinador— i observant el grau en què les propietats globals obtingudes en el sistema artificial s’assemblen a les propietats reals dels…
micròglia
Biologia
Cèl·lula d’origen mesodèrmic que forma part de l’estructura del sistema nerviós central, caracteritzada per un cos cel·lular de forma variada, amb petits nuclis allargats, i prolongacions fines.
Té propietats fagocitàries i una gran afinitat pels colorants És anomenada també cèllula de Del Río-Hortega
cenapsa
Biologia
Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma.
Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents Hom distingeix les lipidicoprotídiques , associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques , agrupacions de glúcids i proteïnes
control biològic
Biologia
Procediment per a reduir o eliminar poblacions d’organismes danyosos basat en l’ús d’éssers vius.
Hom interfereix, d’aquesta manera, en l’ecologia dels organismes que hom vol combatre o bé utilitza els seus enemics naturals o organismes que n'han adquirit les propietats mitjançant manipulació genètica
transposó
Biologia
Element de ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste.
Els transposons contenen els gens implicats en la inserció i també uns altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula que els conté, com ara la resistència a diferents antibiòtics
absorció
Biologia
Botànica
Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.
L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars
al·losteria
Biologia
Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen, per mitjà de la unió d’una molècula (diferent del substrat) en un punt ( centre al·lostèric
) distant del centre actiu.
Aquesta unió canvia les propietats de l’enzim modificant la seva cinètica És per tant un mecanisme de regulació enzimàtica tendent a economitzar les despeses d’energia per a síntesis orgàniques i també assegurar una determinada concentració mínima dels productes de la reacció
George Ledyard Stebbins
Biologia
Genetista nord-americà.
Professor a Berkeley des del 1950, féu nombrosos estudis sobre el procés d’evolució de les plantes, propietats genètiques de les noves espècies i variació dels cromosomes Establí les bases ecològiques i genètiques de les plantes a Califòrnia És autor de Variation and Evolution in Plants 1950, Processes of Organic Evolution 1966, Evolution 1977, etc
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà
genètica

Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…