Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions de suport i…
Luc Hoffmann
Biologia
Nom amb el qual és conegut Hans Lukas Hoffman, conservacionista suís.
Nascut en una família propietària d'una de les grans companyies farmacèutiques suïsses, de molt jove es dedicà intensament a l'ornitologia Interrompé els estudis de botànica i zoologia a la Universitat de Basilea en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, que acabà el 1954, any que fundà l'estació biològica de Tour du Valat, als aiguamolls del Roine, a la Camarga 1954 El 1961 fundà, amb Julien Sorell Huxley i altres, el Fons Mundial per a la Natura World Wildlife Fund, WWF, organització internacional pionera en la conservació de la natura, i del qual fou el primer vicepresident Una…
bífidus
Biologia
Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, usat com a ferment làctic en la indústria alimentària.
Pertany al grup dels grampositius Els bífidus no són mòbils, i sovint es presenten agrupats en fileres ramificades La seva presència a la flora intestinal s’associa amb una protecció contra les allèrgies i amb una menor probabilitat de patir tumors intestinals Algunes espècies s’empren en aliments probiòtics
càpsula
Biologia
Coberta o membrana que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes.
Així, molts bacteris tenen una càpsula mucilaginosa que envolta tota la superfície exterior de la paret cellular i els serveix de protecció els radiolaris i altres organismes unicellulars tenen una càpsula central endoplasmàtica que envolta el nucli diverses algues, especialment les cianofícies, tenen unes càpsules semblants a les bacterianes, sovint formades per diversos estrats etc
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
higrotropisme
Biologia
Tropisme el factor estimulant del qual és la humitat.
Presenten higrotropisme molts animals i plantes, i pot ésser posititu o negatiu segons que la resposta sigui elevada o baixa envers la humitat L’higrotropisme positiu és el més habitual així, les arrels creixen preferentment vers la humitat i moltes larves d’insectes i d’altres animals amb poca protecció contra la sequera busquen llocs humits per a menjar, viure o crisalidar-se
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els teixits de …
Gerald Durrell
Biologia
Literatura anglesa
Naturalista i escriptor anglès.
Germà de Lawrence Durrell Organitzà importants expedicions científiques per a la captura i la preservació d’espècies animals, i a més de fundar i dirigir el zoo de Jersey 1958, fundà el Jersey Wildlife Preservation Trust 1963, per a la protecció d’espècies en extinció, i l’escola de naturalistes International Training Center 1976 La seva obra, de gran amenitat, es mou entre la divulgació i la crònica personal, tot barrejant les anècdotes viscudes en el seu treball de naturalista amb la descripció dels costums dels animals Escriví, entre altres, The overloaded Ark 1953, My Family…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i…
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…